Mostra del procés creatiu de “No miris” de Cultura i conflicte
No miris és una ficció amb base documental que explora les zones grises de la condició humana a partir d’una història familiar marcada per la repressió, el silenci i la traïció. En escena, una galeria de personatges travessats pel compromís polític, la culpa, l’amor i la violència construeix un thriller sobre allò que sovint queda fora de relat.
La peça se centra en els silencis viscuts a la família de Verónica Estay Stange, filla de represaliats per la dictadura xilena i alhora neboda d’un repressor, Miguel Estay, àlies El Fanta. La seva recerca per posar paraules als abismes familiars i entendre les diferents versions dels fets es converteix en un exercici escènic sobre el dolor, la memòria i la dificultat de mirar de cara la monstruositat quan forma part de la pròpia història.
Fidel a la seva manera de treballar, Cultura i Conflicte construeix la proposta des de l’experimentació amb diferents llenguatges —sonor, musical, gestual i plàstic— per transmetre allò que és indecible. La mostra arriba en el marc dels assajos i de la residència tècnica que la companyia desenvolupa a El Canal, dins el tram final abans de la preestrena i de l’estrena prevista al juliol de 2026.
Direcció: Joan Arqué Solà, Magda Puig Torres
Dramatúrgia: Cultura i Conflicte
Investigació i guió: Teresa Turiera-Puigbò
Intèrprets: Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri
Direcció de producció: Oscar Balcells, Judit Codina Serra
Audiovisuals: Erol Ileri
Disseny de llums: Toni Ubach
Escenografia: Víctor Peralta
Vestuari: Nídia Tusal
Disseny sonor: Marc Jodar
Cap tècnic: Jordi Domènech
Distribució: Marta Riera Pi
Un projecte de la companyia resident a El Canal Cultura i Conflicte
