Forma part de la filosofia de El Canal que les companyies residents estableixin vincle amb el teixit social de l’entorn a través d’activitats amb la comunitat. Entenem aquestes activitats com un espai d’intercanvi que suposa un enriquiment mutu per la companyia i les persones participants. Els formats d’activitats que engloben l’Obert en Canal són els següents
Mostra del procés creatiu
Es troba, junt amb l’equip d’El Canal, el format de mostra més adient segons l’estadi en el qual es trobi el projecte/espectacle de l’artista/companyia. Es dona context al públic assistent sobre el moment en el qual es troba el procés (inicial, intermedi o final) i després de la mostra es dinamitza un breu col·loqui.
Exemples
Manel Rosés va estar en residència a El Canal entre març i maig de 2024 per perfeccionar la tècnica i convertir “Akri” en un espectacle de sala. Ákri és un solo de circ d’un acròbata i una escala que explora el concepte de “llindar”. L’escala, que en aquest espectacle és aparell de circ i escenografia a la vegada, representa una zona de pas entre dos espais i alhora simbolitza un ofici i un mode de vida. Com vivim el temps que passa entre dos moments? Com habitem aquests no-llocs que, com una escala, no estan pensats per ser habitats? Com passegem pel llindar? La singularitat de projecte rau en la barreja de disciplines: teatre, manipulació d’objectes, moviment acrobàtic i clown.
F.O.M.O de mi funeral és un apropament a la mort en primera i tercera persona. Amb la intenció d’investigar el cinisme, la tradició i la convenció, la companyia ens convida a presenciar la cerimònia del seu funeral. Instrumentalitzades pel sistema cristià i capitalista, les artistes es pregunten quin sentit té el concepte de la mort. Fugiran de la transcendentalitat perquè puguem gaudir de la performance assajada de la nostra de(funció). Un projecte de la companyia resident Ninyas de papá
La Judit va ser aquella qui va intentar comprendre el món on vivia mentre gastava les seves hores en una fàbrica, escoltant diàlegs sobre noves idees – feministes, anarquistes, espiritistes… – que finalment van generar una transformació radical sobre la seva manera d’encarar la vida. ‘Calla, Judit, calla’ no és un monòleg, és un diàleg, un enfrontament entre la paraula i la música que l’acompanya, l’acarona, l’alça, l’empeny i la pertorba. Clàudia Ferrer fa un monòleg, que esdevé diàleg amb el públic, en companyia de l’espai sonor creat per l’historiador i músic Carles Vidal. Un projecte de la companyia resident a El Canal de Salt, Malsai Produccions.
Recerca artística
En alguns processos de creació pot ser útil per a les companyies trobar-se amb persones o col·lectius determinats per tal de recollir informació o generar materials a partir d’algun tipus de conversa o intercanvi.
Exemple
En aquest cas, la companyia resident Llum de Fideu va dur a terme dues activitats formatives vinculades al seu projecte AQUÍ, amb estudiants d’arts escèniques en procés de professionalització i amb veïnes de Salt. En un primer laboratori, Ana i Marc van compartir preguntes al voltant de la memòria i el record: què queda de nosaltres amb el pas del temps, com recordem els que ja no hi són i com volem ser recordats. A través de jocs imaginatius, reflexions íntimes i una mirada sensible, es van explorar els límits entre allò personal i allò col·lectiu. Paral·lelament, un segon taller va oferir eines per a la creació escènica a l’espai públic, utilitzant tècniques com els Viewpoints, la improvisació i la creació dramatúrgica a partir de l’observació urbana i la imaginació. Aquest procés creatiu col·laboratiu va culminar en la peça AQUÍ, una proposta escènica en dos temps (de dia i de nit) que reflexiona sobre el pas del temps, la memòria i el desig de deixar empremta, combinant arts en viu i llenguatge cinematogràfic en un homenatge poètic als instants que desapareixen i a la bellesa de l’efímer.
Laboratori artístic
A vegades les companyies necessiten posar a prova els dispositius que estan generant o comptar amb persones que puguin fer d’intèrprets no-professionals. Es considera exploració artística tota proposta en la qual es convidi un grup de persones a participar en la generació de material artístic amb la companyia.
Exemple
cabosanroque va dur a terme el Taller de Creació activa per a l’espectacle “El Castor que plorava“ una activitat formativa de tres dies a El Canal, amb la participació d’alumnes del Grau d’Arts Escèniques de l’ERAM. L’activitat va tenir una doble finalitat: per una banda, implicar els participants en la dramatúrgia i circulació del públic dins l’obra, fent-los partícips de simulacions de moviment i obrint espais de debat sobre el text i l’experiència escènica; per l’altra, fer-los part del procés tècnic i artístic, integrant-los en les proves d’il·luminació, projecció i funcionament tecnològic.
Els alumnes van assumir simultàniament els rols d’espectadors, actors i creadors, aportant reflexions que la companyia va recollir per acabar de perfilar l’estructura dramatúrgica i l’enfocament final de l’obra. Una experiència immersiva i col·laborativa que els va permetre viure des de dins un procés de creació escènica contemporània.
Taller
Per aquelles companyies que desenvolupen activitats educatives en paral·lel o com a experiència expandida de l’espectacle, El Canal també pot ser un espai on posar-les a prova oferint un taller basat en eines específiques.
Exemple
El taller ‘Pràctiques de l’estupefacció’ va ser una activació de la Sociedad Doctor Alonso durant la seva residència a El Canal amb el projecte “Hospital de camp” . El taller va néixer d’una sensació compartida: la percepció que tots estem, d’alguna manera, malalts. En interrogar-nos sobre l’origen d’aquestes malalties —físiques i mentals— vam identificar un tret comú: l’abandó de la dimensió subjectiva del nostre cos.
Durant l’activitat, la companyia resident Societat Doctor Alonso va treballar al voltant de tres eixos dramatúrgics: la idea del mal, el desdoblament i la relació entre pacient i agent curador. Els participants van experimentar amb titelles com a elements mediadors en aquest diàleg, assajant formes escèniques on l’objecte cura el subjecte, fent servir la sorpresa com a estratègia contra la malaltia.
L’activitat, oberta a persones de totes les edats i sense requisits d’experiència prèvia, va explorar la creació performativa com a camí per abordar les cures i la sanació des de l’escena.
Conversa
