Cultura i conflicte
Cultura i Conflicte és un equip multidisciplinari de professionals que entén la cultura com a motor de diàleg i reflexió i com a eina de transformació social. El seu treball es desplega en l’àmbit de les arts escèniques, l’audiovisual, la fotografia i el periodisme, a partir d’un procés de recerca conjunta que vol donar context, generar preguntes noves i obrir mirades sobre una realitat sempre polièdrica i diversa. La seva pràctica combina investigació periodística i creació artística amb l’objectiu d’exposar el treball documental a través de diferents llenguatges, arribar a públics diversos i activar també intervencions educatives i comunitàries en forma de xerrades, postfuncions i tallers.
La trajectòria del col·lectiu ha quedat fortament marcada per projectes com Encara hi ha algú al bosc, un treball multidisciplinari a partir dels testimonis reals de supervivents de violacions massives a la guerra dels Balcans i dels fills i filles nascuts dels embarassos forçats. El projecte va tenir versió teatral, documental i instal·lació fotogràfica, i va circular per espais com Temporada Alta, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatro de la Abadía, Sarajevo, Zagreb o Ljubljana, amb reconeixements com el Premi de la Crítica 2021 a la millor dramatúrgia i diversos premis internacionals per al documental. Un altre dels seus projectes destacats és Moriu-vos, una proposta sobre l’edatisme i el tracte que la societat dona a la vellesa, estrenada a Temporada Alta i al TNC, i guardonada com a millor espectacle d’escena híbrida als Premis Teatre Barcelona 2023.
No miris
Residència juliol de 2026
Ara arriben a El Canal amb No miris, una nova peça escènica construïda com una ficció amb base documental. A escena hi apareix una galeria de personatges travessats per les fronteres del compromís polític, la traïció, l’amor, la culpa i el silenci. Pep Cruz encarna el mal i la construcció de la violència; Marta Marco interpreta Camila, la filla que estima un pare repudiat pel seu entorn, i també Verónica; i Erol Ileri, en el paper de documentalista, queda atrapat en un thriller sobre les zones grises de la condició humana.
La història se centra en els silencis viscuts a la família de Verónica Estay Stange, filla de represaliats per la dictadura xilena i neboda de Miguel Estay, un dels grans repressors del règim de Pinochet. La trama segueix l’afany de Verónica per posar paraules a aquests silencis, descobrir les múltiples versions dels fets i comprendre el dolor que va dividir la seva família. A través del llenguatge escènic, el projecte intenta transmetre allò que és indecible i abordar com la memòria, el trauma i l’amor poden conviure amb la monstruositat.
A partir d’aquesta història concreta, No miris obre una reflexió més ampla sobre la fragilitat de les democràcies i sobre la facilitat amb què qualsevol societat pot acostumar-se a vulneracions de drets fonamentals en nom de la seguretat o fins i tot de la llibertat. El projecte parteix de la necessitat d’explorar les zones grises per mesurar la nostra pròpia complicitat amb l’horror i recordar que la línia entre el bé i el mal no passa entre països, partits o classes, sinó dins els cors humans.
Fitxa artística
Direcció: Joan Arqué Solà, Magda Puig Torres
Dramatúrgia: Cultura i Conflicte
Investigació i guió: Teresa Turiera-Puigbò
Intèrprets: Pep Cruz, Marta Marco, Erol Ileri
Direcció de producció: Oscar Balcells, Judit Codina Serra
Audiovisuals: Erol Ileri
Disseny de llums: Toni Ubach
Escenografia: Víctor Peralta
Vestuari: Nídia Tusal
Disseny sonor: Marc Jodar
Cap tècnic: Jordi Domènech
Distribució: Marta Riera Pi
Formalment, la posada en escena segueix l’estil característic de Cultura i Conflicte: una escriptura que sosté la dramatúrgia en l’experimentació i el joc entre diferents llenguatges —sonor, musical, gestual i plàstic— per construir una escena híbrida. Aquesta combinació de capes documentals i recursos teatrals també té continuïtat en dispositius paral·lels, com la sèrie de pòdcasts La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit, on l’equip comparteix part del treball de documentació realitzat per a la peça.
La residència a El Canal tindrà lloc del 29 de juny al 6 de juliol de 2026 i inclourà assajos i residència tècnica, amb especial atenció a l’experimentació en la combinació de llenguatges. Segons el cronograma del dossier, la peça es troba en el tram final de creació, amb preestrena al Teatre de l’Aurora el juny de 2026, estrena al Festival Grec / Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el juliol de 2026, i posterior temporada a La Perla 29 / Biblioteca de Catalunya, abans d’una gira catalana, espanyola i una futura temporada al Teatro de la Abadía de Madrid.
