La Nau 2, una nau industrial, despullada i de gran alçada, és l’espai que acull el treball de la companyia La Corcoles. Un cable suspès a 3 metres d’alçada i un balancier és tot el que necessita la funambulista per preparar i assajar els seus espectacles. Mariona Moya, la intèrpret de la companyia, va entrar a El Canal amb la coproducció Carena a finals del 2022. Des de llavors, l’artista i la resta d’integrants de la companyia han anat treballant en aquesta peça amb una sorpresa: han acabat naixent dos espectacles. Carena, encara no acabada ni estrenada, i H, una segona peça ja acabada sorgida d’un número curt que tenia la companyia per portar a inauguracions i a altres esdeveniments, i que, a mida d’anar-lo estirant per fer-lo més llarg i ajustar-se als tempos que se li demanaven, va acabar sortint-ne una peça nova i sencera. “Al final, la residència aquí a El Canal ha servit perquè naixessin dos espectacles. Ara convisc girant H mentre encara creo Carena. Són dos projectes que es dilaten en el temps. Està sent llarg perquè per mi és com un descobriment també dins de la disciplina”, explica Moya.
I és que quan la companyia va entrar a El Canal per treballar Carena ja va pressentir que la peça requeriria molt més temps del previst: “Havíem de respectar-li el temps que li calia a la peça, que era aquest any i mig més o menys”, afirma Moya. Aquest temps l’han pogut tenir gràcies a aquesta residència al centre de Salt. Es tracta d’una peça on l’artista s’ho treballa molt tot tota sola: generar el material, crear un vocabulari coreogràfic i fer una investigació. “Està sent un procés realment llarg. És una peça de 45 minuts on estic sola a escena, pelada, sense una cortina on amagar-me. És laboriós”, explica Moya.
Mariona Moya és artista especialitzada en l’equilibri sobre cable tens des del 2009, any de la creació de la companyia La Corcoles. L’artista va començar amb una estructura petita, sense barra, a dos metres d’alçada. “Més endavant vaig descobrir el funambulisme i me’n vaig enamorar molt”, afirma l’acròbata. Aquest enamorament la va portar a treballar per altres companyies per Bèlgica i França, on va estar-se sis anys treballant i investigant, interpretant i coreografiant. Ara, després d’una pandèmia i una filla, està fent la tornada a casa. “Vaig veure que era el moment de tornar a agafar la companyia en format solo i treure aquest Carena que, de fet, jo ja feia anys que perseguia”, explica Moya.
Després de quinze anys de recorregut i de relació amb el cable, ara l’artista mira enrere i veu com ha canviat la seva relació amb ell. L’autoexigència, l’esforç, el voler ser la millor i creure que mai ets suficient van marcar els seus primers anys d’aprenentatge de la disciplina. Moya ha sigut autodidacta i va començar tard, fet que va viure durant molt de temps com una mancança. Ara, però, es troba en la recta final i té clar que la disciplina del cable l’acompanyarà tan sols uns anys més. Des d’aquesta nova postura, sabent que hi ha un final que s’acosta, l’artista ho veu molt diferent: “Fer aquesta reflexió m’ha alliberat de tota aquesta autoexigència i m’ha empès a dir ‘ara faré el que em ve de gust fer, el que senti que vull fer, el que tinc a dins, i ho deixaré anar i que passi el que hagi de passar’”, explica Moya. Amb el temps, la relació de l’artista amb el cable ha deixat de ser conflictiva per fer-se més fàcil i planera. Tot i això, els anys passen, i físicament li fa més mal i li costa més que anys enrere. “Abans em tirava hores i hores i dies i dies entrenant i ara és diferent. Però també soc més resolutiva”, afirma l’artista. Malgrat tot, la disciplina la té ben enamorada encara avui.
Tant Carena com H són espectacles de funambulisme i fan servir la mateixa estructura amb poques variacions d’alçada i llargada. Però són dues històries totalment diferents. Així doncs, amb una disciplina i una estructura tan concreta, com s’expliquen dues històries diferents, sense text i només amb el cos? Aquest ha estat el principal repte de la companyia, explica l’artista, però creuen que ho han aconseguit.
H es configura com un espectacle molt fresc, fàcil i per a tots els públics. És el “sorbet de mandarina”, en paraules de l’artista. L’espectacle, premiat com a Millor espectacle de Circ de Carrer 2023 als premis Zirkolika de Catalunya, gira al voltant de la relació entre la seva eina, el balancier, i ella mateixa: “És on he estat atrapada durant aquests 6 anys, en descobrir què tenia a les mans i què em passava quan el tocava, quan el desestabilitzava, quan me’l recolzava”, explica Moya. Al final, va adonar-se que la peça no era un solo sinó un duet entre ella i l’objecte, sense el qual l’artista no podria estar-se dalt del cable. És un vals entre tots dos, tant físic com emocional: “El seu pes em recorda a la meva filla quan va néixer i això em dona una qualitat de moviment i una emoció que em porten a algun lloc”, explica l’acròbata. La peça beu molt, per tant, d’una vivència personal de l’artista.
A Carena, en canvi, es posa més a ella al centre. En aquest espectacle no hi ha un, sinó tres pals, cadascun amb unes qualitats diferents. ‘Carena’ és el vèrtex on l’alçada, el vertigen i la por apareixen. És un tram molt fràgil i és aquí on es posiciona l’artista: “Parlo d’un combat amb mi mateixa. La idea és provar per veure la por que m’apareix, el risc, el vertigen, la fragilitat. I a partir d’aquí com ho afronto i com ho treballo”. En aquesta peça, la companyia s’ajuda d’altres elements com una veu que surt projectada per un altaveu i que posa paraules al pensament intern i introspectiu de la protagonista.
En totes dues peces, però, l’artista ha hagut de treballar com transmetre l’emoció a partir de la disciplina del funambulisme. I la resposta l’ha trobada en el moviment i en els símbols: “A través del cos, a través dels colors i d’imatges suggestives que poden ser bastant clares. Aquests elements es van creuant i van dibuixant en aquest espai escènic una iconografia i uns símbols”, explica l’artista. Això dona a la peça múltiples capes de lectura: hi haurà qui anirà més enllà i percebrà tot aquest imaginari i hi haurà qui es meravellarà per la pràctica del funambulisme i les acrobàcies, una disciplina que atrapa molt fàcilment.
