El Conde de Torrefiel

Tanya Beyeler (Lugano, 1980) i Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) formen la companyia a Barcelona el 2010. Des dels inicis, El Conde de Torrefiel s’ha distingit per un enfocament interdisciplinari que combina coreografia, literatura i arts plàstiques i sonores. Els seus espectacles creen paisatges insòlits i narratives visuals on emergeixen les tensions entre l’individual i el col·lectiu, duent-les a escena amb sorpresa i precisió. Aquest enfocament innovador ha consolidat la companyia com a referent pioner del teatre contemporani, tant a escala nacional com internacional.

Des de la seva creació han desenvolupat tretze espectacles de sala, a més de peces site-specific, videocreacions, instal·lacions i audioguies teatralitzades per a museus i espais no convencionals. Entre les creacions més destacades hi ha Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke, Guerrilla, La Plaza i ULTRAFICCIÓN nr.1 / Fracciones de tiempo.

La tasca artística de Beyeler i Gisbert ha estat reconeguda amb múltiples premis, entre els quals dos Premis de la Crítica de la ciutat de Barcelona: el 2018 per La Plaza i el 2022 per Una imagen interior. El 2021, Tanya Beyeler va rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques de Suïssa.

Durant més d’una dècada, El Conde de Torrefiel ha girat pels principals teatres i festivals d’arts vives d’Europa. La seva obra s’ha presentat al Kunstenfestivaldesarts (Brussel·les), a La Biennale di Venezia, al Théâtre de Vidy–Lausanne, al Wiener Festwochen (Viena), al Festival Grec de Barcelona, al Festival d’Automne (París) i al Festival d’Avinyó, entre d’altres.

Lexikon

Residència febrer 2026

LEXIKON parteix d’una pregunta radical: què ens defineix com a humans? Per respondre-la, El Conde de Torrefiel proposa una metàfora tan poètica com essencial: la sang com a llenguatge. Sang i llenguatge s’entenen com corrents subterranis en moviment constant, capaços de transformar-se i de transfondre’s; arxius vius de la nostra essència i del temps, i, alhora, oracles del futur.

La peça s’articula com una transfusió simbòlica en escena: tal com la sang transporta vida, oxigen i genètica, el llenguatge vehicula idees, imaginaris i vincles. La paraula activa un imaginari escènic que explora el llenguatge humà com a substància vital que connecta els cossos i configura el cos polític i social. Tota transfusió —de sang o de paraules— pot guarir o enverinar.

A través d’una seqüència de tableaux vivants i d’una posada en escena que desplega i amplifica la metàfora central, LEXIKON relata fragments de vides i de temps i convida a una experiència sensorial situada a la cruïlla entre teatre, coreografia i art sonor.

Dossier artístic