Assaig obert de “Tota pedra fa paret”, d’Andreu Casadellà

El moment present pot arribar a ser molt absurd, però sovint ho volem amagar, ens fa vergonya posar-nos en evidència. I si posem a la llum aquests petits moments d’estupidesa que en algun moment totes hem sentit i viscut?

Tota pedra fa paret és un espectacle de clown i trapezi wàshington.

Hi ha un escenari delimitat i perillós amb un encarregat de vigilar que ningú hi entri ni toqui res. Fins i tot ell mateix hi té l’entrada prohibida. Cordes, politges, més de 130kg de ferro, un trapezi wàshington, una estructura de 7,20m d’altura i la tècnica de la cascada (l’art de l’accident) fan ensopegar el pes del seu cos i caure dins l’engranatge.

Aquí començaran els seus equilibris dins un sistema que està en equilibri i desequilibri amb la intenció de corregir totes les pífies. La seva voluntat modesta de tornar a deixar les coses tal i com estaven és tan gran com la seva poca traça. Sort que podrà comptar amb la destresa i valentia del públic.

Aquest espectacle posa a la llum aquest petits moments d’estupidesa que tots hem sentit i viscut (més o menys sovint), d’alguna manera això també ens fa humans.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.