Psirc

Psirc: circ en exploració

La companyia neix l’any 2011. El seu primer espectacle, Acrometria, gira durant 10 anys per Europa i Amèrica Llatina, visitant 12 països i superant les 200 funcions. Rep el premi a l’espectacle de nit de FETEN, el Freiburger Leiter de la Kulturbörse Freiburg 2016, el Premi Zirkolika 2012 a millor companyia novel i el FAD 2013 a la creació emergent.

L’abril de 2018 estrenen El meu nom és Hor, amb Wanja i Adrià dirigits per Rolando San Martín, explorant noves tècniques i llenguatges també amb titelles. Coproduït pel Mercat de les Flors i amb el suport del projecte europeu De mar a mar, va ser l’única companyia espanyola a Occitanie fait son cirque al Festival d’Avinyó 2023.

El 2022 presenten la saga Després de tot, coproduïda pel Festival Grec de Barcelona, La Grainerie, Nilak i Fira Trapezi Reus. Les peces s’estrenen al Mercat de les Flors (Festival Circ d’ara mateix), al Teatre Nacional de Catalunya (Festival ZIP) i al Teatre Ovidi Montlló (Festival Grec).

L’última peça de Després de tot s’estrena el 2023 a Gevleugelde Stad Ieper (Bèlgica) i al Festival Trapezi de Reus; és el resultat del treball previ i neix per ser presentada al carrer, amb diversos reconeixements.

Actualment, treballen en noves creacions (2025–27): Coses petites (liderada per Adrià Montaña, estrenada juliol 2025), Circ de Llauna (liderada per Benet Jofre) i La casa intempèrie (liderada per Wanja Kahlert i Anna Pascual).

El seu centre de gravetat és l’amor per la bellesa, l’humor, el misteri i un art que intueix una realitat més enllà de l’escala humana.

La casa intempèrie

Residència març, maig i juliol 2026

Dos artistes de portés acrobàtics, mundialment coneguts en el circ contemporani, pateixen un terratrèmol durant la representació. Es veuen desemparats, sense espectacle, sense casa, sense llar. Després de constatar el dolor de les ferides rebudes, al cos i a l’ànima, les autoritats sanitàries de la catàstrofe els obliguen a fer servir el pallasso per curar-se.
Ambdós prenen consciència del seu fracàs existencial: estan absurdament atrapats dins d’un espai amb parets invisibles —una gàbia per a mims narcisistes que ja no recorden què és estimar. Desesperats, busquen la manera d’escapar d’aquesta urna de vidre. L’humor problemàtic està servit. Existeix un exterior de la realitat que vivim? Necessitem una porta de sortida o d’entrada? On és la sortida: fora o dins?
A la intempèrie d’aquest interior abismal, dos pallassos intenten, amb 2.000 varetes de tenda de campanya, construir una casa per salvar-se. Un espectacle sorprenent per a adults, on nens i nenes podran explicar als seus avis què és l’amor.

LA CASA INTEMPÈRIE és un espectacle per a 2 clowns acrobàtics que intenten construir un refugi amb 2.000 varetes de tendes d’acampar. Utilitzant el clown com a metàfora, reflexionen sobre la necessitat humana de construir un refugi on emparar-se. El clown habita aquest espai de parets invisibles —l’estat liminar entre la mort d’un món i la construcció del següent— i passeja entre les runes de la memòria per identificar quin pedaç l’ajudarà a alçar-ne un de nou.

psirc.net

Esdeveniments

Dossier artístic