Companyia La Taimada
La Taimada treballa amb el cos, la dansa i el moviment a la recerca de la bellesa de la fragilitat humana. La Taimada concedeix intimitat i mirada. Ofereix una posició –potser incòmoda– de vouyer a l’espectador. Les seves obres presenten fragilitat, tendresa i també la cruesa de les accions humanes. Són obres que interpel·len l’espectador generant dilemes, ètica interna i pensament propi.
La companyia neix el 2004 amb un solo d’Olga Álvarez inspirat en l’obra La Taimada del pintor Egon Schiele. El 2015 es reformula en una etapa de co-creació i co-direcció entre Olga Álvarez (Arts Escèniques) i Jordi Cabestany (Arts Visuals) provocant un nou enfocament sobre la mirada, la imatge i el moviment intern dels cossos.
Des del 2013 han creat Crash (Fid IPAM Festival Grec 2013 i Recomanació de Xarxa Escena 2017), El Vuitè Dia, La Mort (Creació a la CND de Madrid 2014), Lo.li.ta (Peça seleccionada per Balla’m un Llibre 2016 i la Quinzena Metropolitana 2018), Oblea (Danseu Festival 2019) i Filia et Fobia (1er Premi del Certamen Coreogràfic de Madrid 2020 i Dansa a Escena 2021).
Actualment està treballant en una trilogia inspirada al Jardí de les Delícies del Bosco anomenat The Garden. Durant el 2020-2021 es va crear la primera obra de la trilogia: Infern dins del programa Aliansat, amb la col·laboració de la Fabra i Coats, El Graner i el Teatre Municipal de Terrassa. El 2022 són escollits com a companyia resident al Graner per crear El Jardí, la segona peça de la trilogia. I a l’octubre del 2023 s’estrenarà El Jardí en coproducció del Mercat de les Flors
El jardí
Residència juny 2023
Durant la seva estada a El Canal, la companyia farà una residència tècnica per treballar El jardí i la producció tècnica, la construcció de l’espai escènic i les idees lumíniques de l’obra.
Busquen una mirada capaç de pensar i integrar espai i llum com una única cosa. Pensen en atmosferes lumíniques que més que limitar, desdibuixin els marges. La idea és fer una recodificació de l’espai a un nivell no matèric, sinó lumínic.
Aquest espai necessitarà una gran transformació per eliminar la materialitat de l’escenari i convertir-lo tot en un blanc, lumínic, eteri i vaporós. Una interacció de les llums amb el concepte del jardí terrenal. Un concepte blanc i lluminós a la vista, verd als sentits de l’olfacte, intangible i vaporós en les atmosferes.
Els aromes essencials a herba tallada que es vol vaporitzar, donaran la nota del color verd a nivell inconscient en l’espectador. La part més matèrica d’aquest jardí seran els cossos dels intèrprets que aniran omplint, amb el seu moviment, les seves composicions i el seu component escultòric, tot l’escenari.
