Companyia La Corcoles
La Cia. La Corcoles és la Mariona Moya, artista especializada en l’equilibri sobre cable tens des del 2009, any de creació de la companyia. Després de 12 anys de trajectòria com a artista especialitzada en aquesta disciplina, amb un segell molt personal, La Corcoles actualment destaca pel seu tractament i la seva manera d’entendre el cos en l’element del cable i en la pròpia disciplina d’equilibrisme. Mariona Moya té la voluntat de seguir investigant i innovant en aquesta disciplina per tal de desenvolupar la seva faceta creativa sobre l’escena amb l’objectiu de dur a terme peces per a ser mostrades al públic. La seva finalitat és sempre la cerca del moviment sobre cable i tracta la disciplina des del moviment i la dansa, entenent aquest lloc, el cable, com un espai més on habitar i transitar, buscant obrir nous camins sobre aquesta línia.
La companyia va inaugurar-se amb un solo, Gris, on es barregen la disciplina de l’equilibri sobre cable tens amb la dansa-teatre, la manipulació d’objectes i la poesia visual, una peça que va portar la companyia a girar durant sis anys en la programació dels festivals de circ i d’arts de carrer més destacats. La Corcoles segueix apostant pel llenguatge poètic sense deixar de prendre risc i evolucionar en les figures circenses. La protagonista no és la proesa o l’execució tècnica, que també s’hi fan presents, sinó la proximitat, la poètica i la suggestió de les imatges en les escenes. Una proposta per a tots els públics, arriscada, íntima i delicada. L’any 2019, Isaac Lucas va entrar a formar part de la companyia com a tècnic i contribueix també en la ideació de posades en escena tant tècnica com artísticament.
La segona peça, H, premiada aquest any 2024 als premis de circ de Catalunya Zirkolika com a Millor espectacle de Circ de Carrer 2023, ha estat creada a El Canal en la residència 2023 de la companyia.
Carena
Residència abril – juny 2023
“El vacío del abismo es en efecto una plenitud” – Exploradores del abismo, Enrique Vila-Matas
Córrer per una cresta esquinçada d’una muntanya amb el buit a banda i banda. La mirada no veu més enllà d’un cingle gelat i vertiginós, segueixo corrent i l’alè és l’únic que m’embolcalla les oïdes.
Això és Carena, un duel de l’artista amb si mateixa. Es desafia a jugar, a traïr-se, es desafia a embogir i, fins i tot, a deixar-se vèncer per l’estocada de la mateixa llança que l’ha fet ballar.
Una proposta on la nitidesa de l’emoció com a intèrpret interromp profundament en escena i com la verdadera protagonista s’abraça amb la tècnica més refinada del funambulisme i la converteix en un duel preciós amb l’element tècnic d’aquesta disciplina: el balancier.
Carena són les trompes tibetanes que llencen un so mil·lenari sobre la vall, udolen com un llop ho fa a la lluna i al mateix temps entendreixen la nit o la fan més tenebrosa. L’artista udola, crida i canta des de la carena perquè l’eco del so retorni a ella i la colpegi de nou. Carena és l’últim viatge cap al cingle, allà amunt on els peregrins deixen perpetues les seves creus, els xerpes les banderoles de colors en honor als déus, on l’oxigen deixa d’existir. I allà dalt, com les aspes d’un molí o les llums d’un far ressonarà la veu de la protagonista per deixar el seu rastre.
Pre-estrenada l’octubre de 2023 al Festival Ona Dance, la peça és una coproducció d’El Canal i de Fira Tàrrega Territori Creatiu. La llavor de Carena es va iniciar l’any 2015 amb el descobriment de l’especialitat del funambulisme. La companyia destaca en el tractament del funambulisme per la seva perspectiva trencadora i contemporània de la disciplina, teatralitzant-la especialment en aquesta peça on busca generar al públic una experiència artística profunda i commovedora, en un viatge visual, emocional i reflexiu. Aquesta disciplina del circ clàssic es tracta aquí des del moviment, buscant, més enllà de la tècnica, un trajecte vital i una plasticitat escènica.
Carena s’estrenarà a la propera edició de la Fira Trapezi i passarà pel Festival Grec de Barcelona, el Festival Dos Canais a Portugal, l’Escènit a Girona, el Festival Esbaiol’at a Esterr d’Àneu abans del seu pas per Fira Tàrrega 2024.
En aquesta peça s’acosta i connecta amb el rerefons emocional del clàssic Miguel de Cervantes, no d’una forma literal, sinó trobant paral·lelismes entre l’acte del funambulisme i la lluita amb els desafiaments interns de la protagonista. Plasmant coreogràficament i a través de l’ús de l’espai escènic i els elements traits, la metàfora dels gegants com les pròpies pors i abismes d’aquesta “Quixota” funambulista.
