Companyia Doctor Alonso
La companyia Doctor Alonso, dirigida per Tomas Aragay, director de teatre i dramaturg, i Sofia Asencio, ballarina i coreògrafa, té la voluntat de construir un llenguatge que trobi una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament, de situar alguna cosa fora del seu lloc, àmbit o espai propi per tal d’indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. És a dir, desplaçar per desvetllar alguna cosa. Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com una eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posa en qüestió l’estatus quo de la nostra comprensió de la realitat.
L’equip darrere de la investigació i del treball escènic de Hammamturgia està format per: el ballarí i creador contemporani Kim Kidows i Beatriz Lobo, provinent del món de les belles arts, de la pintura i amb formació musical. El col·lectiu Serrucho s’ha encarregat de la creació videogràfica, CUBE del treball d’il·luminació i Miguel Ángel Martínez ha acompanyat el projecte com a investigador i comissari.
Hammamturgia
Residència febrer 2022
Aquest projecte escènic parteix del concepte de hammamturgia i la voluntat de construir un hammam dins l’escenari.
El hammam és la calor que produeix l’obra. Per això, si la dramatúrgia és l’acció de crear, compondre i interpretar una obra, la hammamturgia, en canvi, remet a una relació amb les condicions atmosfèriques que produeixen la transformació de la forma-obra. Si la dramatúrgia està lligada a un relat i a un autor, la hammamturgia, en canvi, té a veure amb el que succeeix, sense necessitat de tenir un dramaturg que prescrigui unes accions. La hammamturgia és allò que passa, allò marcat per les condicions de l’entorn.
Amb aquest projecte, el repte de la companyia Doctor Alonso és entendre el teatre com un hammam, una posició que obliga a parar atenció a la vida que habita dins del teatre i a convertir-se en cuidadors i en transformadors d’aquest espai vital. Per això, l’espai escènic, entès com un ambient compartit entre intèrprets i públic, es va construint i transformant al llarg de l’obra. A l’arrel del projecte hi ha la voluntat de crear un ambient on actors i audiència es trobin i puguin interactuar i elaborar el discurs del fet artístic.
El projecte es basa en la corporalitat dels cossos i els objectes i com aquests es mouen dins l’espai. El treball coreogràfic és central, abandona tota temptació de crear una lògica narrativa i va acompanyada de la transformació de l’espai escènic, lumínic i ambiental.
