Xavier Bobés

Xavier Bobés (Barcelona, 1977) és creador escènic i es defineix com a autodidacta. Apassionat per la poètica dels objectes, investiga des de fa vint anys amb tota mena d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a assessor de creació en dramatúrgia objectual i aprofundeix en el contingut simbòlic i teatral d’allò aparentment banal mitjançant la creació, l’assaig i la docència.

Ha creat prop d’una desena d’espectacles, entre els quals destaquen El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai (amb Alberto Conejero, 2022), Corpus (2020), Cosas que se olvidan fácilmente (2015), Insomni (2011), El rei de la Soledat (2007) i El cap als núvols (2004).

En l’àmbit expositiu ha signat les instal·lacions objectuals Restos de Cosas (LaVolta de Sant Narcís, Girona, 2020), la instal·lació plàstica i sonora NO (Sala Sebastià Gasch, Mercat de les Flors, Barcelona; Creadors en Residència–ICUB, 2014), Radiografia (Sala 15, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, 2011) i la instal·lació interactiva La memòria dels objectes (Sala Bòlit d’Art Contemporani, Girona, 2009).

Imparteix tallers en escoles i festivals com l’Obrador de la Sala Beckett, l’Institut del Teatre de Barcelona, l’Escola Elisava, l’ERAM de Girona i la UNIMA.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi FAD Sebastià Gasch 2005–2006, el Premi de la Crítica de Barcelona 2015, el Premi Butaca 2016 i el Premi Drac d’Or del Jurat Internacional 2023 (Fira de Titelles de Lleida).

Per estimar per intentar trobar-te ara

Residència gener, febrer, maig i setembre 2026

Per estimar per intentar trobar-te ara és un procés de creació que obre un període d’investigació objectual a partir de la poètica de la roba i dels complements vinculats al cos. La poètica objectual del dol n’és l’eix vertebrador. El projecte neix amb el desig de retornar lloc a les “coses” que el perden: el silenci, la memòria dels ancestres, la mirada sostinguda i, com a síntesi, l’empatia. A manera d’homenatge als qui ja no hi són, proposa un teatre d’objectes i documental de caràcter ritual, basat en un encadenament d’accions poètiques que teixeixen imaginaris col·lectius, íntims i universals. D’aquest teixit emergeix una partitura dels afectes i de les atencions que s’esvaeixen lentament fins a devenir història i inventari.