Sònia Gardés
Sònia Gardés és una artista visual i escènica. El seu interès es centra en les interseccions entre la plàstica i les arts vives, des del disseny i direcció per a d’altres companyies fins la creació pròpia. La seva recerca acadèmica i creativa explora els impactes del patriarcat, com la memòria històrica construeix les experiències contemporànies i investiga per a una creació més sostenible.
Graduada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i havent estudiant Costume Design and Making a la Nottingham Trent University, Gardés es forma a Escòca en teatre visual, d’objectes i titella contemporani de la mà d’artistes com Mervyn Millar, Olivier Ducas o Dalija Acin Thelander. També ha estat artista resident al National Theatre of Scotland, el Village Storytelling Festival i l’Alden Biesen International Storytelling Festival.
A Catalunya, l’artista ha presentat el seu espectacle El que sé (i el meu avi no sabia) i ha treballat en el disseny i creació de titelles i com a intèrpret a Himmelweg d’Atrium Escena Digital, una obra dirigida per Raimon Molins. Actualment, Gardés combina la seva feina de creació amb la d’investigació acadèmica del món de les titelles, la seva dramatúrgia i contemporaneïtat, i amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Conferència manipulada
Residència gener 2024
Conferència manipulada és un espectacle en format de conferència performativa que posa al centre la percepció dels titelles dins el món del teatre contemporani.
Una conferenciant presenta davant l’audiència la seva tesi sobre les possibilitats del titella contemporani, desconegudes en un imaginari popular i folklòric. A poc a poc anem descobrint que les seves intervencions estan essent manipulades de forma subtil. Els prejudicis històrics i de classe sobre el titella, d’una banda, i la necessitat de la creació contemporània d’incorporar nous llenguatges, de l’altra, estan entrant en joc i condicionant la seva mirada. Aquestes dues forces contradictòries, encarnades en dos titelles d’estils ben diferenciats, posaran en tensió no només el discurs de la conferenciant, sinó també les idees i expectatives del públic sobre quin és el paper que ha de tenir un titella en un espectacle teatral. En el seu desenvolupament, la tesi cada cop parla menys de titelles i es converteix més en un espai de reflexió i retrat còmic sobre com es forma un prejudici.
Aquest espectacle sorgeix d’una recerca acadèmica prèvia realitzada per la mateixa autora i intèrpret sobre la percepció del titella en la creació contemporània. A través de la posada en escena, la proposta evidencia algunes de les relacions de poder que han condicionat la forma com, tant el sector com els públics, han imaginat i concebut el titella al llarg de la història.
