Sociedad Doctor Alonso

Societat doctor Alonso, dirigida per Tomás Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofía Asencio (ballarina i coreògrafa), ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte de desplaçament.

La companyia es proposa indagar en la manera com el desplaçament modifica el llenguatge, quan alguna cosa se situa fora del seu lloc, àmbit o espai propi, tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador pot fer. Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com una eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posen en qüestió l’statu quo de la nostra comprensió de la realitat: desplaçar per desvetllar quelcom.

L’elecció de l’equip artístic per part de la companyia es basa en la compartició de tot un conjunt de principis clau, que donen sentit a la pràctica dels seus darrers anys.

L’equip està format per persones de les quals valoren el potencial artístic, que destaquen per llur personalitat singular i per la relació que estableixen amb l’escena. Altrament, es caracteritzen per un treball fonamentat en l’experimentació, la investigació i l’heterodòxia. Tanmateix, el que realment comparteixen, és el gust que passen treballant plegats.

Hospital de campo

Residència juliol i agost 2024

Estem tots malalts?

Quan ens preguntem per la naturalesa de les malalties que arrosseguem, i que apareixen tant als nostres cossos com a les nostres psiques, es dibuixa un sòl o una mena de tret en comú. Ho podem definir com el rastre de l’abandó de la dimensió subjectiva de la nostra existència corporal.

Partint del fet que en l’àmbit sanitari es reprodueixen, constantment, una sèrie de separacions (entre el cos i la ment, entre l’individu i la col·lectivitat, entre l’individu i el seu entorn, entre allò visible i allò invisible), que han donat lloc a una relació estranya amb els nostres propis cossos, Hospital de campo explora formalment aquesta ruptura.

A Hospital de Campo, els espectadors/pacients són curats pels metges/titelles, protagonistes de les “curacions” que l’hospital ofereix als visitants-malalts. Els intèrprets actuen com a mediadors-zeladors.

La Societat Doctor Alonso els darrers anys de recerca ha realitzat un treball de re-significació del teatre, els seus mecanismes i marges. Per fer-ho, han posat la mirada en determinats contextos quotidians que estan construïts a partir d’una estructura de “representació” dins del que anomenem realitat. Processos i contextos que en ser esmicolats i posats sota la lupa del “teatral” els han permès generar nous dispositius a partir dels quals observar els mecanismes del teatre.

En aquesta ocasió posen el focus a la figura de la xamana, el metge, la curandera, aquelles que et permeten entrar en contacte amb la teva pròpia debilitat, de manera anàloga a la funció del teatre.

D’aquesta manera, posen la mirada als espais i dispositius socials destinats a rebre a les persones que pateixen física i psíquicament: els hospitals. Els hospitals com a generadors de realitats, a través d’un codi. Un llenguatge propi i un ritual, el seu propi protocol.

Dramatúrgia: Sofía Asencio, Tomas Aragay
Direcció escènica: Tomas Aragay i Sofia Asencio
Creació i interpretació: Héctor Arnau, Julia Barbany, Beatriz Lobo i Victor Colmenero
Creació de l’espai escènic i lumínic: Víctor Colmenero

Doctoralonso.org