Rouge Elea
Rouge Elea inicia el seu recorregut el 2003 des del circ, i amb els anys ha anat hibridant el seu llenguatge amb la dansa, la música i la paraula dita. La companyia extreu bona part del seu material d’un procés continu de treball de camp, trobades i enregistraments sonors, i construeix unes dramatúrgies que connecten el gest escènic amb els territoris, les memòries i les persones.
Instal·lada al País Basc des del 2014, Rouge Elea treballa amb un equip artístic transfronterer i una escriptura travessada per diverses llengües. Crea regularment espectacles per a l’espai públic, amb una predilecció especial pels arbres, els paisatges naturals i aquells llocs oberts on la realitat quotidiana es pot transformar en experiència escènica.
Els espectacles de Rouge Elea exploren una poètica situada a la cruïlla entre el circ aeri, la dansa, la música i els objectes. La companyia investiga formes artístiques diverses amb la voluntat d’interrogar el món i l’ésser humà en tota la seva complexitat. Així, peces com Calao abordaven la llibertat des del circ aeri i la música en directe; À la poursuite du vent, inspirada en testimonis de dones, evocava una idea de llibertat en femení; Biutz s’endinsava en la qüestió de les fronteres a partir de materials reals recollits a Ceuta i al Marroc, amb una col·laboració visual de Zazpi T’erdi; Ronde tractava les relacions entre germans i germanes mitjançant el cos, el circ, la música en viu i les paraules d’infants entrevistats; i a Zuek i Aquest és el color dels meus somnis s’obria i es tancava un treball sobre la memòria familiar, des del cineconcert íntim fins a un viatge escènic de gran format sobre els ancestres i la memòria.
Lurruna
Residència abril de 2026
Ara la companyia arriba a El Canal amb Lurruna, una peça de dansa, suspensió i música per a l’espai públic. El títol significa “vapor” en euskera: aire calent que s’eleva i desapareix, convertit aquí en metàfora poètica del caràcter fugaç i esquiu de la vida.
La peça s’inicia amb una conversa amb algú que no hi és. Des d’aquí, Lurruna proposa una mirada cap al paisatge, cap a l’altra banda de la línia, i cap a la intimitat d’un barri, d’un encontre entre individus, d’un lloc que ens connecta. El treball escènic situa els cossos en un espai intermedi: entre el terra i les esteles dels avions al cel, entre una carretera de circumval·lació i un descampat, entre el tu i el nosaltres. A través del moviment i d’una dansa en quasi ingravidesa, la peça busca alterar la percepció i desplaçar la mirada de l’espectador.
Coescrita per Corine Cella i Ander Fernandez, amb el suport de Laurent Gauthier en la recerca sobre suspensió i lligams, Lurruna es desplega a l’aire lliure, preferentment en un espai arbrat —una plaça, un parc o un jardí—, i es construeix en dues parts. La primera s’ancora en la realitat tangible del lloc i obre preguntes sobre la immensitat de l’univers, el sublim i la petitesa de la nostra existència. La segona convida el públic a un espai de diàleg i interacció col·lectiva: som aquí junts per les mateixes raons? Compartim dubtes, desitjos o intuïcions semblants?
rougeelea.com
La residència a El Canal s’inscriu en la recta final de creació de la primera versió de l’espectacle. Durant aquest procés, la companyia treballarà sobretot en exterior i aprofitarà l’estada per provar idees d’interacció amb el públic.
Lurruna és una peça seleccionada dins la convocatòria del Programa EKO – Pirineus de Circ.
