Ramon Villegas Guix (Manlleu, 1978) és creador i director. S’ha format com a actor amb diferents mestres a Barcelona i Madrid. Ha treballat en diversos projectes televisius com Com si fos ahir, El cor de la ciutat o La que se avecina, i cinematogràfics com Lola, la película, de Miguel Hermoso, o What about love, de Klaus Menzel. El 2009 va guanyar una beca amb la seva primera peça de creació col·lectiva, MMM+KBFP. L’any 2010 comença a treballar com a intèrpret amb la companyia Societat Doctor Alonso a les obres Àcid Folklòric i Club Fernando Pessoa. El 2014 presenta el seu primer treball de creació en solitari, Hombre Bala Unplugged, amb què actua a Melbourne, Wellington, Mae Chaem (Tailàndia), al Japó i en festivals catalans com el Trapezi de Reus o el Nunoff de Barcelona. També ha participat en projectes experimentals amb Alex Reynolds, Idurre Azkue, Sílvia Delagneau i Nora Ancarola.

Com a director va realitzar el curtmetratge MORT, seleccionat per Damer House Gallery de Tipperary (Irlanda) i el Festival Loop de Barcelona el 2020. El 2022 va estrenar Una dona jove, curtmetratge guardonat amb la menció especial del jurat al Manlleu Film Festival i també projectat a The Source Arts Centre de Thurles (Irlanda) el 2023. El 2025 va estrenar el curt documental L’últim arròs, juntament amb el realitzador Marc Parramon, seleccionat pel festival Transhumant i projectat a Basilea (Suïssa). Actualment, està col·laborant com a mirada externa amb la peça teatral Alienus, de la creadora catalana establerta a París Rocío Berenguer, i treballant en l’obra de creació pròpia A la merda tot, que s’estrenarà el 9 d’octubre de 2026 al Teatre Atlàntida de Vic.

A la merda tot

Residència abril de 2026

A la merda tot és una peça escènica híbrida que explora, a través del teatre físic, la música en viu, el vídeo i el text, un relat autobiogràfic amb to de ciència-ficció, futurista i humorístic. El projecte reflexiona sobre el sentit de la vida en un moment de replantejament individual i col·lectiu marcat per la sensació de col·lapse general. Des d’una clara voluntat feminista, posa en qüestió els patrons heretats del mascle alfa i proposa una mirada crítica cap al patriarcat, imaginant noves maneres de ser home en un món en transformació.

L’eix temàtic de la peça és la revisió del patriarcat i la transmissió intergeneracional de la violència i el silenci. La proposta se situa des del punt de vista de la mare del creador, víctima d’un sistema familiar masclista, i articula un relat que transforma la ferida personal en reflexió col·lectiva. Alhora, el projecte s’inscriu també en la tensió entre classes i castes —entre amos i masovers— i reivindica l’accés a l’espai cultural de veus històricament silenciades, provinents d’un origen humil i rural.

Una de les singularitats del projecte rau en la trajectòria vital del seu impulsor: una persona procedent d’un entorn rural i humil, de tradició oral, que va iniciar el seu recorregut teatral als dinou anys després d’haver-se dedicat durant la joventut a l’ofici familiar de tractant de bestiar. Aquest bagatge impregna la peça amb una veu pròpia i travessa tant el contingut com la forma.

Formalment, A la merda tot integra de manera orgànica llenguatges diversos —teatre físic, música en viu, vídeo, text i metateatre— i juga amb eines digitals com filtres i aplicacions tipus Instagram o Snapchat per generar personatges tecnològics dins la peça. Tot això es desenvolupa sense renunciar a un to íntim, casolà i proper, fidel a l’arrel analògica de la proposta. El projecte es construeix des d’un lideratge coral i compartit, amb la col·laboració d’Eva Marichalar en l’àmbit conceptual i artístic, de Guillem Roma en el disseny i la posada en escena musical i audiovisual, de Rocío Berenguer com a suport en el disseny tecnològic i el treball de màscara digital en viu, de Xevi Oró en l’espai, l’escenografia i la il·luminació, i de Laura Garcia en el vestuari.