Joan Català
Joan Català Carrasco (Barcelona, 1978), inquiet i de mirada curiosa sobre les arts plàstiques, s’interessa pel moviment on el cos i els objectes siguin els comunicadors. Entén el fet escènic com un espai de diàleg entre l’humà, l’objecte i l’entorn, on el joc i el treball s’empasten amb les eines, les vivències i les idees que cada un vol aportar.
S’inicia en les arts plàstiques el 1994 a la Llotja, Escola d’Arts aplicades i Oficis artístics i passa per diferents escoles de circ, com Carampa a Madrid, Rogelio Rivel a Barcelona i l’Escola Nacional de Circ a Moscou per especialitzar-se en el treball dels portés i equilibris acrobàtics. Català també està format en dansa contemporània, teatre de gest i pallasso, passant per diversos pedagogs internacionals com María Muñoz i Pep Ramis (Malpelo), Michel Dellaire, Iñaki Azpillaga, Thomas Hauert, David Zambrano, entre d’altres.
El 2012 comença a desenvolupar la seva visió particular de les arts escèniques pensades per al carrer i els paisatges urbans amb l’espectacle Pelat, estrenat a la Fira Tàrrega l’any 2013, programant-se encara de manera internacional durant la temporada 2019-2020. El 2016 s’estrena Menar a Fira Tàrrega, una peça creada juntament amb Roser Tutusaus i pensada pel carrer i els paisatges urbans. A dia d’avui col·labora fent de mirada externa de diverses companyies on el motor principal són les Arts del moviment.
Idiòfona
Residència maig 2023
Idiòfona és un intent de fer lleugera la duresa, de trobar harmonia enmig del soroll, de construir una vibració comuna. Però sobretot, una oda al plaer de compartir. Idiòfona és un diàleg entre l’home i la matèria durant el qual es construeix una gran instal·lació sonora en l’espai públic amb la participació de l’audiència.
Tret que sigueu músics o hàgiu estudiat aquesta matèria, potser no sabeu què és un idiòfon. Idiòfons són aquells instruments musicals que produeixen so a partir de la vibració, però no a partir de les vibracions de les cordes, sinó del tot el cos i la matèria de l’objecte. A partir d’aquest concepte, i amb la intenció de posar en comú les idees de comunitat, material i espai, Joan Català porta una proposta que convida un grup d’espectadors i espectadores triats a l’atzar a donar-li un cop de mà.
Idiòfona és l’odissea metàl·lica-poètica d’un personatge amb un destí marcat a ferro. Un buscador nat fugint d’un camí imposat. Idiòfona és la seva traïció a la tradició per tal de forjar-se’n una altra de nova. La seva.