Companyia Ninyas de Papá
Ninyas de Papá és un col·lectiu que neix amb la voluntat de dur a terme creacions escèniques. Com a col·lectiu, els agrada pensar que van més enllà de la creació teatral: són investigadores de la nova escena contemporània, activistes, grup de música, banda de punk i grup d’amigues, però, sobretot, són quatre actrius que han trobat un espai d’altaveu i de transformació activa.
Per a les integrants és molt important el diàleg amb allò autobiogràfic, que sempre acaba esdevenint amb el fet polític. Totes pensen que la vida en si presenta una brutalitat escènica i els agrada partir d’aquesta, buscar en la simplicitat de les coses que les envolten. Volen que la seva creació estigui tacada de l’interès, de la recerca i de desig. Treballen amb imatges i la mateixa difusió d’aquestes. Tenen una visió de l’art en comú i això les porta a compartir preocupacions, tendències i temàtiques que les travessen de cap a peus, i és des d’aquí des d’on proposen crear.
F.O.M.O. de mi funeral
Residència març i juny 2024
F.O.M.O de mi funeral és un apropament a la mort en primera i tercera persona. Amb la intenció d’investigar el cinisme, la tradició i la convenció la companyia ens convida a presenciar la cerimònia del seu funeral. Instrumentalitzades pel sistema cristià i capitalista, les artistes es pregunten quin sentit té el concepte de la mort. Fugiran de la transcendentalitat perquè puguem gaudir de la performance assajada de la seva de(funció).
Posem que tracem una línia que anomenarem l’espectre de la trascendència funesta o alguna cosa per l’estil. En un extrem, hi trobem les morts més insignificants, el final de la vida d’una mosca o quan trepitges un formiguer. A l’extrem oposat, hi ha la defunció substancial, la més important, que seria la mort tèrmica de l’univers o el colapse de la vida a la terra o la mort de Déu. Partint d’aquesta hipotètica línia que va col·locant sistemàticament les morts en una escala de significació, on seria la meva? Estic al mig, m’apropo més a l’extrem de la mosca diminuta o del gran déu, quant d’important serà la meva mort per al món? Les meves cendres seran oblidades al prestatge recòndit d’un pis de Barcelona o es convertiran en pols sagrada que farà que sempre em recordin, em col·locaran al costat just de la fi del món, entre l’extinció de l’home i l’extinció de l’animal?
