Companyia Monte Isla
Monte Isla està fomrada per Adrià Girona, Andrea Pellejero i Rut Girona, a més d’altres col·laboradors que orbiten al voltant del projecte.
La companyia investiga en les seves peces la idea del paisatge. A partir d’aquest concepte ha desenvolupat una sèrie de pràctiques que tenen a veure amb la coreografia de l’inert, és a dir, tot el que participa en la posada en escena i que no és un cos humà: la tècnica teatral (el so, la llum i la maquinària), l’espai de representació, l’escenografia i l’attrezzo. Tota aquesta “matèria” es concep com a extremitats d’un sol organisme viu, un “gran titella”.
Aquesta investigació ha donat lloc a tres peces que conformen la Trilogia del paisatge: Allí donde no estamos, estrenada a l’espai Nyam nyam el 2021 durant el cicle Si no vols pols no vinguis a l’era; Donde empieza el bosque acaba el pueblo, estrenada al festival TNT el 2022; i Escuchas del paisaje, que es va estrenar a la sala La Mutant el 2023. Aquestes tres parts no tenen un ordre narratiu, formen part d’un mateix univers escènic, que gira entorn de l’absència de cossos humans i els espais que han sigut abandonats per la civilització. En aquests llocs buits de relats, Monte Isla posa en joc un temps contemplatiu, convidant-nos a mirar un paisatge escènic. El punt de vista de l’espectador articula aquests dispositius teatrals on la mirada està al centre de l’experiència. On som i des d’on mirem?
La companyia està establerta a Can Donzella, un projecte cultural situat a la localitat de Sils. Al 2023 són cofundadors del festival Això al poble no li agradarà, juntament amb diverses estructures culturals i companyies de la província de Girona. Aquest festival pretén generar un teixit local al voltant de les arts vives i les pràctiques contextuals i performatives.
Un cuerpo sin talento
Residència juny 2024
Al Protàgores de Plató es recull el mite de Epimeteu i Prometeu, dos germans units per la diferència: “el que pensa tard” i “el que pensa abans d’actuar”. A Epimeteu se li encarrega distribuir els atributs particulars a cada un dels animals. Entrega les closques a les tortugues, el verí a les serps, els ullals als lleons… I quan acaba la tasca se n’adona que ha calculat malament, que s’ha oblidat d’una pobre criatura: l’ésser humà. Un cos sense defenses que rebrà el foc robat dels deus.
Un cuerpo sin talento sorgeix de la imatge evocada en aquest mite: un cos precari que sosté en les seves mans una virtut aliena, l’eina amb la que s’enfronta a la hostilitat del món.
Fins ara, Monte Isla s’ha centrat en els espais que ens contenen, la noció de l’alteritat i els espais absents de presència humana. Un treball que ha quedat recollit en tres peces, la Trílogia sobre el paisatge: Allí donde no estamos (Nyam nyam 2021), Donde empieza el bosque acaba el pueblo (TNT 2022, Premi ex aequo a la categoría d’ Arts Esceniques dels III premis d’El Temps de les Arts) i Escuchas del paisaje (La Mutant 2023). Amb aquesta nova peça escènica, Monte Isla es pregunta com posar el cos a escena. Què passa quan mirem aquest cos? Aquest cos que compartim. Aquest cos que fem servir com a unitat de mesura per al món i que delimita la frontera de la consciència. Aquest cos present sota la disfressa de qualsevol ficció social i cultural. Aquesta massa orgànica que s’apareix com una imatge ridícula i obscena davant dels encants escultòrics de la mort.
Durant el mes de juny, la companyia fa una residència tècnica de l’espectacle a El Canal.
