Cia Totapedra
La Cia Totapedra és una companyia de circ contemporani composta per Andreu Casadellà i Júlia Clarà. El 2025 decideixen crear aquesta companyia per evolucionar l’espectacle Pifia, la Júlia com a directora cocreadora i l’Andreu com a intèrpret cocreador.
El nom de Totapedra prové de la dita “Tota pedra fa paret” i posa en valor el fet que tot, per petit que sigui, ajuda.
Andreu Casadellà i Oller (Anglès, 1994) és un artista de circ especialitzat en trapezi wàshington i clown. Interessat a posar de forma lúdica l’alt nivell tècnic al servei de l’esdeveniment escènic, treballa amb l’absurd i la necessitat de riure’s d’un mateix com a eines per establir una connexió directa amb el públic.
El 2020, juntament amb Daniel Esteban, crea la Companyia Seon i estrena l’espectacle Infinit. Paral·lelament, ha treballat amb companyies de circ contemporani amb carpa com Akoreacro o Plume de Cheval.
Durant la seva formació, ha passat per l’Escola de Circ Carampa a Madrid i l’École Supérieure des Arts du Cirque (ESAC) a Brussel·les. També ha rebut classes de tècnica de clown amb Michel Dellaire i diferents professors com Fanny Giraut, Christophe Thellier i Élise Ouvrier.
Júlia Clarà és graduada a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’itinerari de teatre físic. Durant els seus estudis, realitza un Erasmus a l’escola de circ Arts Academy de Turku (Finlàndia). Segueix aprofundint en disciplines de circ com portés acrobàtics, pal xinès i bàscula a l’Escola de les Arts de Circ Rogelio Rivel.
Com a artista, ha participat en la Producció Nacional de Circ de Catalunya (Estat d’Emergència), ha treballat amb la companyia Kolektivo (La punta de mi nariz) i ha creat el número NO CAL d’equilibris acrobàtics amb Àfrica (Amer i Àfrica).
A més, ha assumit altres rols com mirada externa de l’espectacle Infinit de Cia. Seon i regidoria de l’espectacle Adéu d’IVC.
Actualment, forma part d’una creació de la Cia. Fèmut i un altre projecte de Projecte K.
Pífia
Residència agost 2025
PÍFIA és un espectacle de clown i trapezi wàshington.
En un escenari delimitat i perillós, un encarregat vigila que ningú hi entri ni toqui res. Fins i tot ell mateix hi té l’entrada prohibida.
Cordes, politges, més de 130 kg de bombones de gas, un trapezi wàshington, una estructura de 7,20 m d’altura i la tècnica de la cascada (l’art de l’accident) fan que ensopegui amb el pes del seu cos i caigui dins l’engranatge.
Aquí comencen els seus equilibris dins un sistema que oscil·la entre l’equilibri i el desequilibri, intentant corregir totes les pífies. La seva voluntat de tornar-ho a deixar tot com estava és tan gran com la seva poca traça.
Sort que podrà comptar amb la destresa i valentia del públic!
L’absurd del present sovint el volem amagar, però aquest espectacle posa a la llum aquests petits moments d’estupidesa que tots hem viscut (més o menys sovint). I d’alguna manera, això també ens fa humans.
