cabosanroque
Cabosanroque són Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro.
La seva feina es desenvolupa al voltant del so i les seves capacitats performatives.
Les seves intervencions qüestionen l’espai d’exhibició i els formats; també qüestionen l’espectador a l’hora d’habitar aquest espai, físic, temporal i conceptual; sonor i visual. Els interessa l’artifici i la seva relació amb els humans.
Busquen tensions entre disciplines com la música, el teatre, les arts visuals i el so per obrir marges, espais en conflicte.
La seva formació acadèmica (música, enginyeria industrial i arquitectura) els porta a utilitzar la tecnologia en totes les seves obres, entesa sempre com a eina, com a mitjà i no com a estètica, en un procés continu de recerca. Molt sovint col·laboren amb altres artistes, pensadors i escriptors.
Des de 2012 les seves obres s’exposen nacional i internacionalment.
En els últims anys han estat a: CaixaFòrum + (Barcelona, 2023); Centre de Cultura Contemporània de (Barcelona, 2023); Cité de l’Architecture (París, 2021); Centre Georges Pompidou (París, 2020-2021); Center for Contemporary Arts of Glasgow (Glasgow, 2019); Casa Encendida (Madrid, 2018); Shaubude (Berlin, 2018); Fonoteca Nacional de México (Ciudad de México, 2012); Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona, 2023, 2016, 2008); Sonar Festival (Barcelona, 2018, 2015, 2014, 2010, 2008. Frankfurt, 2008. Santiago de Chile, 2015); Grec Festival de Barcelona (Barcelona, 2023, 2021, 2006); Festival Temporada Alta (Girona, 2022, 2019, 2016, 2012, 2009); La Filature Scène Nationale de Mulhouse (Mulhouse, 2019); Théatre Garonne, Scène européenne de Toulouse (Toulouse, 2024, 2020, 2019); Unidram Festival (Berlin, 2009).
Mil tres, say cheese.
Les resurreccions de Don Giovanni
Residència març 2026
Quina versió de Don Giovanni parla del nostre temps? Què en tenim, de Don Giovanni, dins nostre i entre nosaltres?
Mil tres, say cheese. Les resurreccions de Don Giovanni posa aquestes preguntes al centre i n’ofereix respostes escèniques.
La peça és un ritual de resurrecció i mort a través del gest, la paraula i la música. Cada època ha rescatat el llibertí de l’infern per reescriure el mite; un etern retorn que sovint fracassa —ja sigui per voler-lo fer èticament més assumible, ja sigui per actualitzacions que tensen la dramatúrgia fins a l’absurd. Don Giovanni ha estat vell, dona, animal o robot, i cap d’aquestes màscares no ha portat un veritable consol.
Aquí el focus es desplaça a les dones: no només com a víctimes, sinó com a subjectes que evolucionen i s’organitzen. A escena, un cor de veus femenines construeix un espai propi —complicitat, cura, sororitat i autodefensa— des d’on enfrontar la figura de Don Giovanni avui.
Com hi responen les dones del present? La peça obre aquest debat amb lucidesa, humor fosc i potència física.
Esdeveniments
- Residència del 16 al 22 de març
- Xerrada tècnica sobre ‘Miltres, say cheese’ Les resurreccions de Donm Giovanni. 20 de març a la sala d’acabats
