Transhumància Artificial 3.9 és una proposta escènica de circ en clau distòpica i amb tocs de surrealisme que convida el públic a preguntar-se i reflexionar sobre les conseqüències del desequilibri entre medi natural i medi tecnològic.

L’espectacle alerta del risc d’una desconnexió irreversible entre les pràctiques humanes i la seva dimensió física i comunitària.

Ens situem a l’inici del segle XXII: després del tercer Apocalipsi Mundial, l’abastiment de béns bàsics s’ha col·lapsat i la tecnologia digital ha quedat obsoleta; pagesos i ramaders feia dècades que advertien del desastre des de les grans sequeres del segle passat. El nou paradigma obliga a mirar enrere.

En aquest context, un pastor del futur, solitari i transhumant, travessa un paisatge demolidor i es busca noves maneres d’esquivar l’avorriment, combatre la depressió, estimular la creativitat i obrir camins. La peça és una composició de circ híbrid que explora la relació cos–objecte–espai a través d’escenes independents —petites càpsules que transiten l’univers de l’artista i en revelen la poètica.