Mostra del procés creatiu de “Cordada” de Maria Antònia Roig

Cordada és un projecte de circ contemporani de l’artista balear Maria Antònia Roig, seleccionat en la convocatòria conjunta impulsada pel C.IN.E. – Centre d’Investigació Escènica de Sineu, el Teatre Principal de Palma i El Canal – Centre d’Arts Escèniques de Salt. La proposta es desenvoluparà en una residència artística compartida entre Mallorca i Catalunya, dins del marc del programa de suport a la creació dels tres equipaments.

Amb Cordada, Maria Antònia Roig s’endinsa en una recerca escènica basada en el gest acrobàtic, l’equilibri i la fisicitat del cos, tot explorant la dimensió simbòlica de la connexió i el vincle, tant amb un mateix com amb l’entorn. El treball parteix d’elements essencials com la corda, la matèria natural, el pes i la tensió per generar un llenguatge propi que combina poètica visual i tècnica circense, des d’una mirada compromesa amb l’experiència personal i col·lectiva.

La residència es durà a terme al llarg del 2025 i contempla dues fases de treball: la primera a Mallorca, entre el Teatre Principal i el C.IN.E. de Sineu, i la segona a El Canal, on el projecte es beneficiarà d’acompanyament artístic i suport tècnic i logístic. Aquesta col·laboració interterritorial respon a la voluntat compartida dels tres centres de fomentar la mobilitat, la creació emergent i les pràctiques escèniques contemporànies amb vocació transformadora.

Tot té un començament. Tot té la seva matèria primera. Fins a la tecnologia més avançada o els aliments més processats. Tot ve d’algun lloc senzill, simple i que funciona per ell tot sol.

Aquesta peça, espectacle, ja veurem que, està inspirada en aquesta senzillesa. Anar construint un món de bellesa a partir d’allò més simple que ens envolta.

Uns troncs, molts de metres de corda d’espart, un espai, un cos i una roba a punt de ser pedaços.

Potser una veu o potser algun renou, ja veurem. I a partir d’aquí, hores hores i hores fent el mateix, anant en contra de la immediatesa amb què m’he acostumat a viure,

a poc a poc anar creant el que encara no sé que serà.