Assaig obert de ‘El castor que plorava’ de cabosanroque

El castor que plorava es una obra de creació contemporània que dialoga amb El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca a partir d’un encàrrec de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Es tracta d’una reflexió sobre el moment actual d’emergència climàtica i destrucció de la natura per les accions dels homes, és a dir, la descomposició del personatge al·legòric d’El Mundo, i la destrucció de l’escenari on els homes desenvolupen els seus papers (el món que habitem).

El format teatral reprodueix, de l’obra de Calderón, la idea del món com a representació , tant en el pla de la imatge com en el pla del so, i juga amb la dissociació i decalatge d’aquests dos plans. En el pla de la imatge, la natura com a artifici teatral, tal i com apareix a les Memorias de apariencias, les descripcions que Calderón feia de com havien de ser els decorats i les escenografies a cada un dels Autos sacramentales. En el pla acústic, es construeixen també uns artificis de representació a partir del llibre de memòries sonores de Bernie Krause, La gran orquesta animal, on ens parla de les seves experiències fent enregistraments sonors de camp en hàbitats naturals amenaçats per la ingerència humana.

Artifici visual i artifici sonor. Natura i artifici, natura i teatre. 

L’obra té dues maneres de ser vista: 1. Dins de l’espai escènic o d’exhibició, posant el cap dins d’aquestes caixes que contenen les diferents escenes i creant un relat que les lliga entre elles. 2. Des de fora, observant, sense ser vist com els espectadors que entren després teu elaboren una coreografia (orquestrada subtilment per cabosanroque) mentre es mouen de caixa en caixa i realitzen moviments estranys posant el cap dins de caixes i esdevenint una nova espècie animal, entre home, caixa i animal. 

FITXA ARTíSTICA 

Concepció, creació, construcció, dramatúrgia i direcció: cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro) 
Text original: cabosanroque, Pedro Calderón de la Barca, Bruno Latour, Timothy Morton, Donna J. Haraway, Philipp Blom i Bernie Krause
Adaptació: cabosanroque
Música original: cabosanroque
Disseny d’Il·luminació: cabosanroque, Cube.bz (a confirmar)
Disseny de l’espai sonor: cabosanroque
Vídeo: cabosanroque Frau recerques visuals (a confirmar)
Assistència tecnològica: Julià Carboneras
Construcció de les caixes: Enrique Blanco
Muntatge i desmuntatge: Enric Masgrau i Kike Salgado
Producció: Helena Febrés Fraylich

El castor que plorava és una producció de cabosanroque, Festival Temporada Alta, El Canal Salt, Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb el suport de l’Instit Català d’Empreses Culturals, Fundació Lluís Coromina i Alumilux. 

Un projecte de la companyia resident cabosanroque.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.